Vés al contingut

recapacitar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /rə.kə.pə.siˈta/
Occidental:  nord-occidental /re.ka.pa.siˈta/
valencià /re.ka.pa.siˈtaɾ/, /re.ka.pa.siˈta/

Verb

[modifica]

recapacitar intr., trans.

  1. (castellanisme) reflexionar, pensar-s'hi
    «Allavors vaig despertarme horroritzat de mi mateix y ab la clarividencia del alucinat vaig comensar a recapacitar sobre les peripecies d'aquella jornada luctuosa.» (Marià Vayreda, La punyalada, pàg. 222, Ilustració Catalana, Barcelona, 1904)
  2. (castellanisme) repensar-s'hi
    «Pronte cregué endevinar Carmeleta lo que passava a l’ànima de Nelet, i estigué fins a punt d’explicar-li on estava a les primeres hores de la nit; pero recapacitant que la revelació constituiria atre dolor i que ella faria estèril el nou sacrifici que s’havia proposat, es sentí dèbil i tornà del seu acord.» (Eduard Martínez Ferrando, El milacre de Santa Llúcia, pàg. 9, 1930)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: recapacito, recapacita, recapacitem

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·ca·pa·ci·tar (5)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /re.ka.pa.θiˈtaɾ/
Americà: alt /re.ka.pa.s(i)ˈtaɾ/, baix /re.ka.pa.siˈtaɾ/

Verb

[modifica]

recapacitar intr., trans. ‎(present recapacito, passat recapacité, futur recapacitaré)

  1. recapacitar

Derivats

[modifica]

Descendents

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·ca·pa·ci·tar (5)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre recapacitar