rampí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəmˈpi/, occidental /ramˈpi/
• Rimes: -i
• Etimologia: De rampa ‎(‘pendent’) i el sufix -í, segle XIV.

Nom

rampí m. ‎(plural rampins)

1. Rascle, instrument format d'un mànec d'uns sis pams, i a l'extrem un travesser guarnit de dents de fusta per arreplegar herba, brossa i palla de l'era, i també aplanar la terra.

Derivats

• rampinar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rake ^(en)
• Castellà: rastro ^(es), rastrillo ^(es), mielga ^(es)
• Francès: râteau ^(fr) m.
• Llatí: occa ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ram·pí (2)
• Anagrames: ampri, amprí, aprim, parim, prima

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.