quint

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkin/
	balear /ˈkint/, /ˈkin/
Occidental:	nord-occidental /ˈkin/
	valencià /ˈkint/, /ˈkin/

• Rimes: -int
• Homòfon: quin
• Etimologia: Del llatí quīntus, segle XIV.

Numeral

quint m. ‎(femení quinta, plural masculí quints, plural femení quintes)

1. cinquè

Notes

• Tant quint com cinquè són concurrents des d’antic. Quint era la forma culta en ambients llatinitzats com l’eclesiàstic. Actualment és d’ús popular i, des del començament del segle XX, es percep cinquè com a més genuí i no interferit pel castellà.

Nom

quint m. ‎(plural quints, femení quinta)

1. (argot casteller) Casteller del cinquè pis del tronc d’un castell.

Relacionats

• Castellers: baix, segon, terç, quart, quint, sisè, setè, dos, aixecador, enxaneta

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Termcat