pusca

Català antic

Verb

pusca

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de poder
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de poder
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de poder

Variants

• [1] puixa, puixca, puga
• [2] puixa, puixca, puga
• [3] puixa, puixca, puga

Caló català

• Pronúncia: /ˈpus.kə/
• Etimologia: Del romaní pùśka.

Nom

pusca ‎(púskə) f.

1. pistola

Variants

• pusqui

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33