pugna

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈpuŋ.nə/, balear /ˈpuɡ.nə/

Occidental: nord-occidental /ˈpuŋ.na/, valencià /ˈpuɡ.na/

• Etimologia: Del llatí pugna.

Nom

pug·na f. ‎(plural pugnes)

1. Competició motivada per un desacord que pot desembocar en violència.

Sinònims

• lluita, combat, baralla, contraposició

Traduccions

Traduccions: pugna

• Anglès: fight ^(en)
• Castellà: pugna ^(es)

• Francès: combat ^(fr)
• Italià: pugna ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia: /ˈpʊ.ŋna/
• Etimologia: De pugnus.

Nom

pugna f. ‎(genitiu pugnae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pugna	pugnae
Vocatiu	pugna	pugnae
Acusatiu	pugnam	pugnās
Genitiu	pugnae	pugnārum
Datiu	pugnae	pugnīs
Ablatiu	pugnā	pugnīs

1. pugna, batalla
2. pugna, disputa