batalla

Potser volíeu: Batalla, batallà

Català

Batalla de Trafalgar

• Pronúncia: oriental /bəˈta.ʎə/, occidental /baˈta.ʎa/
• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Del llatí battualia ‎(«esgrima»), segle XI.

Nom

ba·ta·lla f. ‎(plural batalles)

1. En una guerra, cadascun dels enfrontaments entre els bàndols.
2. En una guerra, conjunt d'enfrontaments entre bàndols realitzats en una mateixa zona i, sovint, també delimitats en un període concret.

   La batalla d'Anglaterra - Referit a tots els enfrontaments de la Segona Guerra Mundial entre les forces aèries de l'eix i les forces aliades sobre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

   La batalla de l'Atlàntic - Referit a tots els enfrontaments de la Segona Guerra Mundial entre les forces marines de l'eix i les forces aliades en l'Atlàntic.

Derivats

    Termes derivats

batallador batallant batallar batallarós

bataller batallívol batalló

Compostos i expressions

• de batalla: referit a vehicles de guerra, en especial embarcacions, però també carros i d'altres, que estan destinats a participar en una guerra de forma directa amb les seves armes i no pas com a suport a d'altres accions, com podria ser l'aprovisionament.

Relacionats

• escaramussa, avalot, tumult

Traduccions

Enfrontament entre bàndols

• Alemany: Schlacht ^(de) f.
• Anglès: battle ^(en)
• Àrab: مَعْرَكَة‎ ^(ar) f.
• Bengalí: লড়াই ^(bn)
• Castellà: batalla ^(es) f.
• Coreà: 전쟁 ^(ko)
• Eslovac: bitka ^(sk) f.
• Eslovè: boj ^(sl) m.
• Esperanto: batalo ^(eo)
• Estonià: lahing ^(et)
• Finès: taistelu ^(fi)
• Francès: bataille ^(fr) f.
• Gallec: batalla ^(gl) f.
• Georgià: ბრძოლა ^(ka) ‎(brdzola)
• Grec: μάχη ^(el) f. ‎(makhi)
• Grec antic: μάχη ^(grc) f. ‎(mákhē)
• Hebreu: קְרָב ^(he) m.
• Hindi: लड़ाई ^(hi) f.
• Hongarès: csata ^(hu)
• Irlandès: cath ^(ga) m.
• Islandès: bardagi ^(is) m.
• Italià: battaglia ^(it) f.
• Japonès: 戦い ^(ja)

• Jiddisch: שלאַכט‎ ^(yi) f.
• Llatí: proelium ^(la) n.
• Macedoni: би́тка ^(mk) f.
• Neerlandès: slag ^(nl) m.
• Noruec: slag ^(no) n.
• Occità: batalha ^(oc) f.
• Paixtu: محاربه‎ ^(ps)
• Persa: رزم‎ ^(fa)
• Polonès: bitwa ^(pl) f.
• Portuguès: batalha ^(pt) f.
• Retoromànic: battaglia ^(rm) f.
• Romanès: bătălie ^(ro) f.
• Rus: би́тва ^(ru) f. ‎(bitva)
• Serbocroat: битка ^(sh), bitka ^(sh)
• Sicilià: battagghia ^(scn) f.
• Suec: slag ^(sv) n.
• Telugu: యుద్ధము ^(te)
• Turc: harp ^(tr)
• Ucraïnès: би́тва ^(uk) f. ‎(bitva)
• Urdú: جنگ ^(ur) f.
• Vietnamita: trận đánh ^(vi)
• Xinès: 戰役 ^(zh) ‎(战役, zhànyì)

Verb

ba·ta·lla

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de batallar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb batallar

Vegeu també

• Batalla a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, DCVB