pudent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /puˈðen/, balear /puˈðent/, /puˈðen/

Occidental: nord-occidental /puˈðen/, valencià /puˈðent/, /puˈðen/

• Rimes: -ent
• Homòfons: podent, pudend
• Etimologia: De pudir i el sufix -ent, segle XIV.

Adjectiu

pudent inv. m. ‎(femení pudent o pudenta, plural masculí pudents, plural femení pudents o pudentes)

1. Que fa pudor.
2. (valencià, mallorquí) Malsofert, de mal geni.

Traduccions

Qe fa pudor

• Anglès: smelly ^(en), stinking ^(en)
• Castellà: maloliente ^(es)

• Francès: puant ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·dent (2)
• Heterograma de 6 lletres (denptu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB