polus
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
Nom[modifica]
polus m. (genitiu polī)
2a declinació -us, -ī | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | polus | polī |
Vocatiu | pole | polī |
Acusatiu | polum | polōs |
Genitiu | polī | polōrum |
Datiu | polō | polīs |
Ablatiu | polō | polīs |
- pol, extrems d'un eix de rotació
- Ex.:"[...] terra a verticibus duobus, quos appellaverunt polos, centrum caeli est, nec non signiferi oblique inter eos siti." (traducció:«La Terra té dos extrems que s'anomenen pols; està en el centre del cel, però això no treu que estigui obliquament entre ells.»)[1]
Vegeu també[modifica]
- ↑ Plini el Vell Naturalis Historia, II, 15-13