Vés al contingut

polus

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈpɔ.lʊs/
  • Etimologia: Del grec πόλος ‎(pólos, «eix de rotació»).

polus m. ‎(genitiu polī)

  1. pol, extrems d'un eix de rotació
    «"[...] terra a verticibus duobus, quos appellaverunt polos, centrum caeli est, nec non signiferi oblique inter eos siti."» (Plini el Vell, Naturalis Historia, II, 15-13)
    La Terra té dos extrems que s'anomenen pols; està en el centre del cel, però això no impedeix que estigui obliquament entre ells.

Declinació

[modifica]
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu polus polī
Vocatiu pole polī
Acusatiu polum polōs
Genitiu polī polōrum
Datiu polō polīs
Ablatiu polō polīs