polis

Potser volíeu: polís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɔ.ɫis/
• Rimes: -ɔlis
• Etimologia: Del grec antic πόλις ‎(pólis, «poble fortificat, ciutat estat»).

Nom

polis f. ‎(plural invariable)

1. Ciutat-estat de l'Antiga Grècia.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: polis ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lis (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpo.lis/, meridional /ˈpo.lih/

Americà: alt /ˈpo.l(i)s/, baix /ˈpo.lih/, austral /ˈpo.lis/

• Rimes: -olis
• Etimologia: Del grec antic πόλις ‎(pólis).

Nom

polis f. ‎(plural invariable)

1. polis

Nom

polis m. f. pl.

1. forma plural de poli

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lis (2)
• Anagrames: pilos, pliso, plisó

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre polis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɔ.liːs/

Nom

polīs

1. datiu plural de polus
2. ablatiu plural de polus

Verb

polīs

1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de polio