politeiste

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /po.ɫi.teˈis.te/
• Rimes: -iste

Adjectiu

politeiste m. ‎(femení politeista, plural invariable politeistes)

1. (valencià) Forma alternativa de politeista.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·te·is·te (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /po.li.teˈi.ste/

Adjectiu

politeiste f. pl.

1. forma plural de politeista

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·te·ì·ste (5)