politeista

Potser volíeu: politeísta

Català

• Pronúncia: oriental /pu.ɫi.təˈis.tə/, occidental /po.ɫi.teˈis.te/, /po.ɫi.teˈis.ta/
• Rimes: -ista
• Etimologia: Del prefix poli- i teista, dos termes derivats del grec antic πολύς ‎(polús, «molts») i θεός ‎(theós, «déus»).

Adjectiu

po·li·te·is·ta inv. ‎(plural politeistes)

1. Relacionat amb el politeisme.

Variants

• (masculí) politeiste (valencià)

Traduccions

Traduccions: politeista

• Anglès: polytheistic ^(en)
• Castellà: politeísta ^(es)

• Francès: polythéiste ^(fr)
• Italià: politeista ^(it), politeistico ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Italià

• Pronúncia: /po.li.teˈi.sta/

Adjectiu

po·li·te·ì·sta inv. ‎(plural masculí politeisti, plural femení politeiste)

1. politeista