Vés al contingut

plasma

De Viccionari
Potser volíeu: -plasma, plasmà, plasmá

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpɫaz.mə/, occidental /ˈpɫaz.ma/
  • Rimes: -azma
  • Etimologia: Del llatí plasma, segle XX, del grec antic πλάσμα ‎(plásma, «quelcom format, figura»).

plasma m. ‎(plural plasmes)

  1. (biologia) Part líquida de la sang i la limfa, i líquid de la mateixa composició que banya espais corporals com el líquid cefaloraquidi o fluid intersticial.
  2. (física) Estat en el qual es troba normalment la matèria de l'univers, una espècie de gas de partícules dissociades en electrons i ions carregats positivament.
  3. (física) Estat més abundant de la matèria, amb propietats estructurals d'un gas, però amb la diferència de ser propens a reaccions en massa en ser exposat a camps magnètics, calor excessiva i camps elèctrics considerables.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

plasma

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plasmar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plasmar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: plas·ma (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈplaz.ma/, meridional /ˈplah.ma/
Americà: alt /ˈplaz.ma/, baix /ˈplah.ma/

plasma m. ‎(plural plasmas)

  1. (biologia) plasma
  2. (física) plasma

Derivats

[modifica]

Verb

[modifica]

plasma

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plasmar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb plasmar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre plasma