personar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.suˈnar.sə/ⓘ
	balear /pəɾ.soˈnaɾ.sə/, /pər.su.nərˈsə/
Occidental:	/peɾ.soˈnaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: De persona.

Verb

personar-se pron.

1. Acudir, comparèixer personalment.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	personar-se			haver-se personat
gerundi	personant-se			havent-se personat
participi	personat, personada, personats, personades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em persono	et persones	es persona	ens personem	us personeu	es personen
	em persone						val
	em personi						sept
	em person			ens personam	us personau		bal
imperfet	em personava	et personaves	es personava	ens personàvem	us personàveu	es personaven
passat simple	em personí	et personares	es personà	ens personàrem	us personàreu	es personaren
futur	em personaré	et personaràs	es personarà	ens personarem	us personareu	es personaran
condicional	em personaria	et personaries	es personaria	ens personaríem	us personaríeu	es personarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em personi	et personis	es personi	ens personem	us personeu	es personin
	em persone	et persones	es persone			es personen	occ, bal
imperfet	em personés	et personessis	es personés	ens personéssim	us personéssiu	es personessin
		et personesses		ens personéssem	us personésseu	es personessen
	em personàs	et personassis	es personàs	ens personàssim	us personàssiu	es personassin	bal
		et personasses		ens personàssem	us personàsseu	es personassen	val, bal (1)
	em personara	et personares	es personara	ens personàrem	us personàreu	es personaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	persona't	personi's	personem-nos	personeu-vos	personin-se
	–				personau-vos		bal
	–		persone's			personen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... personat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... personar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... personat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... personat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... personat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... personat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... personar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... personat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... personat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... personat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: em persono, es persona, ens personem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• comparèixer

Traduccions

Traduccions

• Anglès: appear ^(en)
• Castellà: personarse ^(es)
• Francès: comparaître ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: per·so·nar·se (4)
• Anagrames: arropessen, perorassen, personares, ressoparen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot