personàreu

Potser volíeu: personareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.suˈna.ɾəw/
	balear /pəɾ.soˈna.ɾəw/, /pər.suˈna.ɾəw/
Occidental:	/peɾ.soˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

personàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de personar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb personar-se.

Variants

• [2] personéssiu, personésseu, personàssiu, personàsseu