perfume

Potser volíeu: perfumé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pərˈfu.mə/, occidental /peɾˈfu.me/

Verb

perfume

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de perfumar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb perfumar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb perfumar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb perfumar.

Miscel·lània

• Síl·labes: per·fu·me (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /peɾˈfu.me/

Americà: alt /p(e)ɾˈfu.me/, baix /peɾˈfu.me/

• Rimes: -ume
• Etimologia: De perfumar.

Nom

perfume m. ‎(plural perfumes)

1. perfum

Verb

perfume

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb perfumar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb perfumar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb perfumar

Miscel·lània

• Síl·labes: per·fu·me (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre perfume