Vés al contingut

perfumar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /pər.fuˈma/
Occidental: nord-occidental /per.fuˈma/
valencià /peɾ.fuˈmaɾ/, /peɾ.fuˈma/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: perfumà
  • Etimologia: Del prefix per- i fumar, segle XIV, originalment «fumigar a fons, perfectament», després «fumigar amb fums aromàtics». Des de la cort de Barcelona es va transmetre a altres corts europees.[1]

Verb

[modifica]

perfumar trans.

  1. Impregnar d’olor.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: perfumo, perfuma, perfumem

Derivats

[modifica]

Descendents

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: per·fu·mar (3)

Vegeu també

[modifica]
  1. Coromines, Joan; et al. «DECat. IC, 228a35-43». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. IC: , p. 228. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.