pelirroig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˌpɛ.ɫiˈrɔt͡ʃ/
• Rimes: -ɔtʃ
• Etimologia: De pèl, i i roig, calc del castellà pelirrojo, segle XIX.

Adjectiu

pelirroig m. ‎(femení pelirroja, plural masculí pelirroigs o pelirrojos, plural femení pelirroges)

1. (castellanisme) pèl-roig

   «No és necessari vindre a dir que ets homosexual com no és necessari vindre a dir que ets pelirroig, o que et falta mig dit a la mà esquerra.» (Thratos (@IThratosI), Tuit, juny 2020)

Nom

pelirroig m. ‎(plural pelirroigs o pelirrojos, femení pelirroja)

1. (castellanisme) pèl-roig

   «Més tart, quan los deus pagans cayguéren víctimas de la predicació del Evangeli, lo dimoni ab sas bruixas prengué lo lloch del peliroig Donnar.» (I. C. Maurer, Ramon Arabia i Solanas (trad.), «Lo toch de mal temps y los conjurs contra'ls temporals en lo Tirol» a Cels Gomis i Mestre: Lo llamp y'ls temporals, pàg. 58, Llibrería de D. Alvar Verdaguer, Barcelona, 1884)

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·lir·roig (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre pelirroig