Vés al contingut

pèl-roig

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˌpɛɫˈrɔt͡ʃ/, (gironí) /ˌpɛɫˈrot͡ʃ/
balear /ˌpəɫˈrɔt͡ʃ/, /ˌpɛɫˈrɔt͡ʃ/
Occidental:  /ˌpɛɫˈrɔt͡ʃ/

Adjectiu

[modifica]

pèl-roig m. ‎(femení pèl-roja, plural masculí pèl-roigs o pèl-rojos, plural femení pèl-roges)

  1. Que té el pèl de color roig, especialment els cabells.
    «Un missatger, botiró, pèl-roig, com un diable, entrà esbufegant.» (Jaume Berenguer Amenós (trad.), Alexis Zorbàs, 1965)
  2. De color Roig (els cabells d'algú).
    «Era una infermera granadeta, eixerida, amb una cabellera pèl-roja que se li escapava de la còfia i una rialla constant als llavis.» (Jaume Fuster, Les claus de vidre, pàg. 93, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1984)

Variants

[modifica]

Traduccions

[modifica]

pèl-roig m. ‎(plural pèl-roigs o pèl-rojos)

  1. Persona de cabells roigs.
    «Sandra és la pèl-roja sensible que estima amb devoció un nòvio ballarí a qui falta mig braç.» (Muriel Villanueva, Semiidèntics (pàg. 101), gen. 2021.)

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pèl·roig (2)
  • Heterograma de 7 lletres (egilopr)

Vegeu també

[modifica]