orsar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /urˈsa/
balear /oɾˈsa/, /urˈsa/
alguerès /ulˈsa/
Occidental:  nord-occidental /orˈsa/, valencià /oɾˈsaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: orsà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *ortiare, de ortus, participi de orior, segle XIV.

Verb[modifica]

orsar intr.

  1. Donar la proa al vent navegant de bolina.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: orso, orsa, orsem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2