sarró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /səˈro/, occidental /saˈro/
• Rimes: -o
• Etimologia: [1] Del català antic cerró, d'un substrat bascoide *çorro, afí al basc zorro ‎(‘sac, sarró’), segle XIII. Cognat de l’occità sarron, castellà zurrón, portuguès surrão
• Etimologia: [2] Incerta, potser un derivat del llatí serra per la forma dentada de les fulles. Cognat de l’occità gascó sarrou, aragonès sarrón.

Nom

sarró ¹ m. ‎(plural sarrons)

1. Bossa de pell o de roba que pastors o caçadors duen penjada de l’espatlla.

Derivats

• ensarronar, assarronar

Traduccions

Bossa de pastors o caçadors

• Anglès: shoulder bag ^(en)
• Castellà: zurrón ^(es) m., morral ^(es) m.
• Francès: musette ^(fr) f., gibecière ^(fr) f.
• Italià: tascapane ^(it) m.
• Portuguès: surrão ^(pt) m.

Nom

sarró ² m. ‎(plural sarrons)

1. (sovint en plural) Herba d’alta muntanya, de fulles triangulars alabardades, de flors petites i verdoses, que es pot consumir com a verdura (Chenopodium bonus-henricus).

Traduccions

Chenopodium bonus-henricus

• Anglès: Good King Henry ^(en)
• Castellà: zurrón ^(es) m.
• Francès: chénopode bon-Henri ^(fr) m.
• Italià: spinacio buon-enrico ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: sar·ró (2)
• Anagrames: arròs, Arròs, orsar, raors, rasor, rosar, sorra, sorrà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Optimot