noc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Del llatí vulgar *naucus ‎(‘obi’), de naucula, diminutiu de navis ‎(‘nau’), segle XIX.

Nom

noc m. ‎(plural nocs)

1. (tèxtil) Lloc on baten les maces d’un molí draper mogudes per la força hidràulica.
2. (adoberia) Bassa d’una adoberia on es remullen les pells.

Traduccions

Lloc on baten les maces

• Anglès: layer ^(en)
• Castellà: batán ^(es)
• Francès: fosse ^(fr)

Bassa d’una adoberia

• Castellà: noque ^(es)

Verb

noc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de noure.
2. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: con ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Polonès

• Pronúncia ^(AFI): /nɔt͡s/
• Etimologia: Del protoeslau *noktь.

Nom

noc f.

1. nit

Declinació

Declinació de noc

	singular	plural
Nominatiu	noc	noce
Genitiu	nocy	nocy
Datiu	nocy	nocom
Acusatiu	noc	noce
Instrumental	nocą	nocami
Locatiu	nocy	nocach
Vocatiu	nocy	noce

Derivats

• dobranoc ‎(‘bona nit’)
• północ ‎(‘mitjanit, nord’)
• Wielkanoc ‎(‘Pasqua’)

Antònims

• dzień

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre noc
• Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre noc