murus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmuː.rʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *mei- ‎(«fixar, fortificar»).

Nom

mūrus m. ‎(genitiu mūrī)

1. paret

   «sanctae res, veluti muri et portae, quodammodo divini juris sunt,»

   Les coses santes, com les parets i les portes, són d'alguna manera correctes per als deus.

2. mur, muralla, protecció

   «muri urbis»

   les muralles de la ciutat

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	mūrus	mūrī
Vocatiu	mūre	mūrī
Acusatiu	mūrum	mūrōs
Genitiu	mūrī	mūrōrum
Datiu	mūrō	mūrīs
Ablatiu	mūrō	mūrīs

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.709