mult

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: mult.


Català
[modifica]

Verb[modifica]

mult

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de multar


Francès antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí multum.

Adverbi[modifica]

mult

  1. molt
    Exemples: "En cel termine lor avint une chose dont li baron et cil de l'ost furent mult irié : [...]"[1]

Variants[modifica]

Derivats[modifica]

  • En francès mitjà: moult

Vegeu també[modifica]

  1. Villehardouin (Godofreu I de Villehardouin). «VII». A: La Conquête de Constantinople, 1961. París: Les Belles Lettres, ca. 1210, 6.