muino

Basc

• Etimologia: D’una arrel preromana *monnio-, cognat del català monyó i bony.

Nom

muino inan.

1. turó, pujol, tossal

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu muino muinoa muinoak Ergatiu muinok muinoak muinoek Datiu muinori muinoari muinoei Genitiu muinoren muinoaren muinoen Comitatiu muinorekin muinoarekin muinoekin Benefactiu muinorentzat muinoarentzat muinoentzat Instrumental muinoz muinoaz muinoez Partitiu muinorik - - Prolatiu muinotzat - - Causal muinorengatik muinoarengatik muinoengatik Locatius Inessiu muinotan muinoan muinoetan Ablatiu muinotatik muinotik muinoetatik Al·latiu muinotara muinora muinoetara Terminatiu muinotaraino muinoraino muinoetaraino Al·l. direcional muinotarantz muinorantz muinoetarantz Gen. locatiu muinotako muinoko muinoetako