monyó

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /muˈɲo/, balear /moˈɲo/, /muˈɲo/
Occidental: /moˈɲo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: D’origen preromà relacionat amb el basc muno ‎(«turó») o d’una arrel indoeuropea *monnio- ‎(«turó»), segle XIV. Cognat de l’occità monhon, del francès moignon i del castellà muñón.

Nom[modifica]

monyó m. ‎(plural monyons)

  1. Part d’un membre amputat que resta entre la cicatriu i l’articulació immediata.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mo·nyó (2)

Vegeu també[modifica]