moma

Català

• Pronúncia: oriental /ˈmo.mə/, occidental /ˈmo.ma/
• Rimes: -oma
• Etimologia: De mom, segle XVII [1,3].
• Etimologia: Probablement per contracció de Mahoma [2].
• Anagrama: mamo

Nom

mo·ma f. ‎(plural momes)

1. Familiarment, diners.
2. Allò que es dóna o es rep per sobre l'estipulat per llei.
3. Ganga.

Compostos i expressions

• Bona moma: judici, prudència.

Traduccions

Diners, familiarment

• Castellà: mosca ^(es), monises ^(es), moga ^(es), morula ^(es), pluma ^(es), lana ^(es)

• Llatí: pecunia ^(la)

Bona moma

• Castellà: seso ^(es)

• Llatí: mens ^(la)

Nom

mo·ma f. ‎(plural momes)

1. Espantaocells.

Nom

mo·ma f. ‎(plural momes)

1. Home vestit de dona, de color blanc, que surt a la processó de corpus representant la gràcia divina.

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈmo.ma/

Nom

mo·ma f. ‎(plural momas)

1. (peixos) bavosa de plomall

Vegeu també

• moma. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.