minuta

Potser volíeu: minutà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈnu.tə/, occidental /miˈnu.ta/
• Rimes: -uta
• Etimologia: Del llatí minūta, segle XVII [1].
• Etimologia: De minutar [2].

Nom

minuta f. ‎(plural minutes)

1. a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.

Verb

minuta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de minutar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb minutar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nu·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimntu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miˈnuː.ta/

Adjectiu

minuta f. ‎(plural minute)

1. forma femenina de minuto

Nom

minuta f. ‎(plural minute)

1. minuta

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nù·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimntu)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mɪˈnuː.ta/, /mɪˈnuː.taː/

Adjectiu

minūta

1. nominatiu femení singular de minūtus
2. nominatiu neutre plural de minūtus
3. vocatiu femení singular de minūtus
4. vocatiu neutre plural de minūtus
5. acusatiu neutre plural de minūtus

minūtā

1. ablatiu femení singular de minūtus

Polonès

• Pronúncia: /miˈnu.ta/
• Etimologia: Del llatí minuta.

Nom

minuta f.

1. minut

Declinació

    Declinació de minuta

	singular	plural
Nominatiu	minuta	minuty
Genitiu	minuty	minut
Datiu	minucie	minutom
Acusatiu	minutę	minuty
Instrumental	minutą	minutami
Locatiu	minucie	minutach
Vocatiu	minuto	minuty

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nu·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimntu)

Sicilià

• Pronúncia: /mɪ'nu.ta/

Adjectiu

minuta f. ‎(plural minuti)

1. forma femenina de minutu

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nu·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimntu)