midi
Potser volíeu: midí
Català[modifica]
Verb[modifica]
midi
- (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de midar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb midar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb midar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb midar
Francès[modifica]
- Pronúncia: /miˈdi/
- Etimologia: Del llatí meridies
Nom[modifica]
midi m. (plural midis)
Compostos i expressions[modifica]
- après-midi (després de migdia), tarda
- chercher midi à quatorze heures (buscar migdia a les 14 hores), buscar tres peus al gat
- démon de midi, dimoni meridià (temptació sexual que sent un home d'edat mitjana)
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Substantius masculins en francès