meno

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɛ.nu/, occidental /ˈme.no/
  • Rimes: -ɛno

Verb[modifica]

meno

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: me·no (2)
  • Anagrama: noem


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈme.no/
  • Rimes: -eno

Verb[modifica]

meno

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb menar