mascara

Potser volíeu: mascarà, màscara, máscara

Català

• Pronúncia: oriental /məsˈka.ɾə/, occidental /masˈka.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Anagrama: macaràs

Nom

mas·ca·ra f. ‎(plural mascares)

1. Taca feta amb fum, tinta, sutge, etc.
2. Allò que mascara, com el sutge, etc.

Traduccions

Taca

• Castellà: tiznón ^(es), tizne ^(es)

• Llatí: fuliginosa macula ^(la)

Allò que taca

• Castellà: tizne ^(es)

Verb

mas·ca·ra

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mascarar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mascarar

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot