mascara

Potser volíeu: mascarà, màscara, máscara

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məsˈka.ɾə/, occidental /masˈka.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: (pendent)

Nom

mascara f. ‎(plural mascares)

1. Taca feta amb fum, tinta, sutge, etc.
2. Allò que mascara, com el sutge, etc.

Traduccions

Taca

• Castellà: tiznón ^(es), tizne ^(es)
• Llatí: fuliginosa macula ^(la)

Allò que taca

• Castellà: tizne ^(es)

Verb

mascara

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mascarar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mascarar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mas·ca·ra (3)
• Anagrama: macaràs

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot