sutge

Català

• Pronúncia: oriental /ˈsu.d͡ʒə/, occidental /ˈsu.d͡ʒe/
• Etimologia: Masculí de sutja, variant africada de l’antic suja, d’un preromà *sudia.
• Anagrama: segut

Nom

sut·ge m. ‎(plural sutges)

1. Pols o brutícia formada per un conjunt de partícules sòlides molt petites que es produeixen quan es cremen el carbó i altres combustibles.

Derivats

• ensutjar, sutjós

Sinònims

• estalzí (nord-occidental), estalzim (tortosí, valencià septentrional), estatgí (septentrional)
• follí (Aragó)
• negrefum (alguerès)
• sutja (valencià)

Traduccions

Traduccions: sutge

• Alemany: Ruß ^(de) m.
• Anglès: soot ^(en)
• Castellà: hollín ^(es)
• Eslovac: sadza ^(sk) f.
• Esperanto: fulgo ^(eo)

• Francès: suie ^(fr)
• Llatí: fuligio ^(la)
• Polonès: sadza ^(pl) f.
• Portuguès: fuligem ^(pt) f.
• Rus: са́жа ^(ru) f. ‎(saja)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.