mariner

Català

• Pronúncia:

Oriental: /mə.ɾiˈne/

Occidental: nord-occidental /ma.ɾiˈne/, valencià /ma.ɾiˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)

Àudio: valencià

(fitxer)

• Etimologia: De marí i el sufix -er.
• Anagrames: arrimen, miraren

Adjectiu

ma·ri·ner m. ‎(femení marinera, plural masculí mariners, plural femení marineres)

1. Relatiu al mar o a la marina.
2. En relació a les embarcacions, que navega bé.

   Exemple: Un pesquer molt mariner.

Traduccions

relatiu a la marina

• Castellà: marinero ^(es)

Nom

ma·ri·ner m. ‎(plural mariners, femení marinera)

1. Persona que es dedica professionalment a les tasques necessàries en un vaixell
2. En general, qualsevol persona que forma part de la tripulació d'un vaixell, sigui de forma professional, esportiva, etc.
3. Càrrec més baix dins de la marina en general i en la marina de guerra en particular.
4. Mariner d'aigua dolça. Expressió despectiva per referir-se a algú que té poca habilitat en la navegació, o bé, persona que navega en aigua dolça (llac o riu).
5. Mariner de terra ferma. Expressió despectiva per referir-se a algú que té poca habilitat en la navegació.

Derivats

• marineria
• marinesc

Traduccions

Persona que forma part de la tripulació d'un vaixell

• Castellà: marinero ^(es)

• Danès: søfarer ^(da) c., sømand ^(da) c.