malencamine

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

mal·en·ca·mi·ne

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de malencaminar
    Forma valenciana: [jo] malencamino, malencamine, malencamín o malencamini.
  2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb malencaminar
    [Que jo] malencamini o malencamine.
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb malencaminar
    [Que ell/ella/vostè] malencamini o malencamine.
  4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb malencaminar
    Malencamini o malencamine [ell/ella/vostè].