lleva

Potser volíeu: llevà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈʎe.βə/, balear /ˈʎe.və/

Occidental: /ˈʎe.βa/, /ˈʎe.va/

• Rimes: -eva
• Etimologia: Derivat del verb llevar, segle XIV.
• Anagrames: allev, llave, vella

Nom

lle·va f. ‎(plural lleves)

1. Reclutament de persones pel servei de l'estat, normalment amb fins de guerra.
2. (mecànica) Mecanisme fet d'algun material (fusta, metall, plàstic, etc.) que va subjecte a un eix i té un contorn amb forma especial (ovoide).

Traduccions

Traduccions: lleva

• Anglès: levy ^(en)
• Castellà: leva ^(es)
• Francès: levée ^(fr)

• Italià: leva ^(it)
• Llatí: delectus ^(la)

Verb

lle·va

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de llevar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb llevar

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

lleva

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de llevar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de llevar