lletrut

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ʎəˈtɾut/, occidental /ʎeˈtɾut/
  • Rimes: -ut
  • Etimologia: De lletra i el sufix -ut, segle XIX.

Nom[modifica]

lletrut m. ‎(femení lletruda, plural masculí lletruts, plural femení lletrudes)

  1. (sovint pejoratiu) lletrat.
    «Els nostres temps positivistes, com diuen els lletruts, o de pa-en-butxaca, com diem nosaltres ignorants.» (Miquel dels Sants Oliver, «L'hostal de la Bolla» (pàg. 5), L'Avenç, 1903)

Traduccions[modifica]

Sinònims[modifica]

Adjectiu[modifica]

lletrut m. ‎(femení lletruda, plural masculí lletruts, plural femení lletrudes)

  1. (sovint pejoratiu) lletrat
    «De la comparació dels dos missals crec possible de concloure que ni l'un ni l'altre tenen el to de llenguatge mitjà que escauria a uns llibres que s'han de posar a les mans de tota mena de gent, des de la més lletruda a la de més poca instrucció i que, a més, està avesada a llegir en castellà.» (Francesc de Borja Moll, «L'ús del vernacle en la litúrgia a les Illes Balears», 1967)
  2. Relatiu o corresponent als lletruts.
    «En sé jo el nom perquè, persona culta, en universitats lletrudes i honestament ensopides, he estudiat els Drets sagrat i profà.» (Jaume Vidal Alcover, «Les quatre llunes» (pàg. 219), Editorial Selecta, 1969.)

Traduccions[modifica]

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lle·trut (2)

Vegeu també[modifica]