lletraferit
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˌʎɛ.tɾə.fəˈɾit/ balear /ˌʎə.tɾə.fəˈɾit/, /ˌʎɛ.tɾə.fəˈɾit/ Occidental: /ˌʎe.tɾa.feˈɾit/
- Rimes: -it
- Etimologia: De lletra i ferit. Probablement calc de l’occità letraferit d’ús sarcàstic popular testimoniat per Michel de Montaigne
al segle XVI,[1] definit com a «erudit trastocat per les lletres».[2] Documentat al segle XIX en mallorquí amb sentit d’«il·lustrat, sagaç», potser d’ús irònic popular anterior.[3]
Adjectiu
[modifica]lletraferit m. (femení lletraferida, plural masculí lletraferits, plural femení lletraferides)
- Amant de la literatura, instruït en lletres.
Descendents
[modifica]- Castellà: letraherido
Traduccions
[modifica]Nom
[modifica]lletraferit m. (plural lletraferits, femení lletraferida)
- Persona amant de la literatura, instruïda.
Traduccions
[modifica]Persona amant de la literatura
- Anglès: book lover (en)
- Castellà: literato (es) m., letraherido (es) m.
- Francès: lettré (fr) m.
- Italià: letterato (it) m.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: lle·tra·fe·rit (4)
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Michel de Montaigne. «Du pédantisme», Essais I, cap XXV: «lettreférits, ces savanteaux auxquels les lettres ont donné un coup de marteau» [aquests saberuts a qui les lletres han donat un cop de martell].
- ↑ Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye. Dictionnaire historique de l'ancien langage françois: «lettre ferit: Savant dont le cerveau a été blessé par l’étude» [Erudit en qui el cervell ha estat danyat per l’estudi].
- ↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. V, 180a30-46». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. V: LL-NY, p. 180. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985.