erudit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɾuˈðit/, occidental /e.ɾuˈðit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí ērudītu(m), acusatiu de ērudītus ‎(«instruït»), participi de ērudīo ‎(«instruir, refinar»), segle XIV.

Adjectiu

erudit m. ‎(femení erudita, plural masculí erudits, plural femení erudites)

1. Que té erudició, un ampli coneixement en una disciplina, especialment de la seva obra escrita.

Sinònims

• aciençat, culte, docte, instruït, lletrat, savi, versat

Antònims

• inerudit

Traduccions

Que té erudició

• Anglès: erudite ^(en), learned ^(en)
• Castellà: erudito ^(es)

• Francès: érudit ^(fr)
• Italià: erudito ^(it)

Nom

erudit m. ‎(plural erudits, femení erudita)

1. Persona amb erudició, molt culta, estudiosa.

Traduccions

Persona amb erudició

• Anglès: scholar ^(en)
• Castellà: erudito ^(es) m.

• Francès: érudit ^(fr) m.
• Italià: erudito ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ru·dit (3)
• Heterograma de 6 lletres (deirtu)
• Anagrama: reduït

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot