entès

Potser volíeu: entes, entés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ənˈtɛs/
	balear /ənˈtəs/, /ənˈtɛs/
Occidental:	/enˈtes/

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: Del llatí intēnsus, variant de intentus, participi de intendere ‎(«entendre»), segle XV. Doblet de intens.

Adjectiu

entès m. ‎(femení entesa, plural masculí entesos, plural femení enteses)

1. Que entén, que té intel·ligència en un camp, una qüestió.

Sinònims

• coneixedor, destre, expert

Traduccions

Que entén

• Anglès: knowledgeable ^(en)
• Castellà: entendido ^(es)
• Francès: entendu ^(fr)
• Italià: esperto ^(it)

Nom

entès m. ‎(plural entesos, femení entesa)

1. Persona que entén en un camp, una qüestió.

Sinònims

• coneixedor, destre

Traduccions

Persona entesa

• Anglès: expert ^(en)
• Castellà: entendido ^(es) m.
• Francès: connaisseur ^(fr) m.
• Italià: esperto ^(it) m.

Verb

entès

1. Participi masculí singular del verb entendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·tès (2)
• Anagrames: estén, etens, netes, nétes, seent, tense, tesen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Verb

entès

1. participi masculí singular de entendre
2. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de entendre
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de entendre

Variants

• [2] entenguí, entengué, entení
• [3] entenc, entengué, entené