lex

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /leːks/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *leǵ- («aplegar»)[1] o de l'arrel *legʰ- ‎(«establir, estar en posició de repòs»).[2]

Nom[modifica]

lēx f. ‎(genitiu lēgis)

  1. llei
    Ex.: legem rogare , (traducció:«proposar un projecte de llei»)
  2. acord, pacte
    Ex.: leges pacis , (traducció:«acord de pau.»)

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu lēx lēgēs
Vocatiu lēx lēgēs
Acusatiu lēgem lēgēs
Genitiu lēgis lēgum
Datiu lēgī lēgibus
Ablatiu lēge lēgibus


Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. ↑ Sihler, Andrew L., New Comparative Grammar of Greek and Latin, Oxford University Press, 1995
  2. ↑ Palmer, L.R. The Latin Language, ed. Faber and Faber, 1906
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=lex&oldid=2032083»