Vés al contingut

jus

De Viccionari

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí vulgar *jūsum, del clàssic deōrsum ‎(«avall»).

Adverbi

[modifica]

jus

  1. sota, davall

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /juːs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *jowos, del protoindoeuropeu *ieu ‎(«unió, barreja»)

jūs n. ‎(genitiu jūris)

  1. llei, dret
  2. suc, salsa, brou
    «Tu istic te Haterio jure delectas, ego me hic Hirtiano.» (Ciceró, Epistulae ad familiares IX, 18,3)
    Tu, allà on ets, et deleixes amb la salsa d'Haterius i jo amb la d'Hirtianus.

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu jūs jūra
Vocatiu jūs jūra
Acusatiu jūs jūra
Genitiu jūris jūrum
Datiu jūrī jūribus
Ablatiu jūre jūribus


Variants

[modifica]