jus

Català medieval

• Etimologia: Del llatí vulgar *jūsum, del clàssic deōrsum ‎(«avall»).

Adverbi

jus

1. sota, davall

Variants

• dejús

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Llatí

• Pronúncia: /juːs/
• Etimologia: Del protoitàlic *jowos, derivat del protoindoeuropeu *ieu («unió, barreja»).

Nom

jūs n. ‎(genitiu jūris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	jūs	jūra
Vocatiu	jūs	jūra
Acusatiu	jūs	jūra
Genitiu	jūris	jūrum
Datiu	jūrī	jūribus
Ablatiu	jūre	jūribus

1. llei, dret
2. suc, salsa, brou

   Ex.: Tu istic te Haterio jure delectas, ego me hic Hirtiano —(«Tu, allà on ets, et deleixes amb la salsa d'Haterius i jo amb la d'Hirtianus.»)

Variants

• [1] iūs