jus

Català antic

• Etimologia: Del llatí vulgar *jūsum, del clàssic deōrsum ‎(«avall»).

Adverbi

jus

1. sota, davall

Derivats

• dejús
• jussà

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /juːs/
• Etimologia: Del protoitàlic *jowos, derivat del protoindoeuropeu *ieu («unió, barreja»).

Nom

jūs n. ‎(genitiu jūris)

1. llei, dret
2. suc, salsa, brou

   Ex.: Tu istic te Haterio jure delectas, ego me hic Hirtiano —(«Tu, allà on ets, et deleixes amb la salsa d'Haterius i jo amb la d'Hirtianus.»)

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	jūs	jūra
Vocatiu	jūs	jūra
Acusatiu	jūs	jūra
Genitiu	jūris	jūrum
Datiu	jūrī	jūribus
Ablatiu	jūre	jūribus

Variants

• [1] iūs