jus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí vulgar *jūsum, del clàssic deōrsum ‎(«avall»).

Adverbi[modifica]

jus

  1. sota, davall

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /juːs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *jowos, derivat del protoindoeuropeu *ieu («unió, barreja»).

Nom[modifica]

jūs n. ‎(genitiu jūris)

  1. llei, dret
  2. suc, salsa, brou
    Ex.: Tu istic te Haterio jure delectas, ego me hic Hirtiano[1] —(«Tu, allà on ets, et deleixes amb la salsa d'Haterius i jo amb la d'Hirtianus.»)

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu jūs jūra
Vocatiu jūs jūra
Acusatiu jūs jūra
Genitiu jūris jūrum
Datiu jūrī jūribus
Ablatiu jūre jūribus


Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, Epistulae ad familiares IX, 18,3