jus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català medieval
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí vulgar *jūsum, del clàssic deōrsum ‎(«avall»).

Adverbi[modifica]

jus

  1. sota, davall

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /juːs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *jowos, derivat del protoindoeuropeu *ieu («unió, barreja»).

Nom[modifica]

jūs n. ‎(genitiu jūris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu jūs jūra
Vocatiu jūs jūra
Acusatiu jūs jūra
Genitiu jūris jūrum
Datiu jūrī jūribus
Ablatiu jūre jūribus
  1. llei, dret
  2. suc, salsa, brou
    Ex.: Tu istic te Haterio jure delectas, ego me hic Hirtiano[1] —(«Tu, allà on ets, et deleixes amb la salsa d'Haterius i jo amb la d'Hirtianus.»)

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, Epistulae ad familiares IX, 18,3