irrigo

Català

Verb

irrigo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de irrigar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb irrigar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb irrigar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iˈri.ɣo\

Americà: alt /iˈri.ɡo/, baix \iˈri.ɣo\

• Rimes: -iɡo

Verb

irrigo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb irrigar