invio

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɪn.wɪ.oː/
  • Etimologia: Del prefix in- i viō, amb el sentit original de «posar en ruta», però que en llatí medieval va incorporar l'accepció de invehō ‎(«enviar»), per semblança fonètica.

Verb[modifica]

inviō ‎(1a present?), inviās ‎(2a present), inviāre ‎(infinitiu), inviāvī ‎(perfet), inviātum ‎(supí)

  1. posar-se en marxa, iniciar camí
  2. enviar

Sinònims[modifica]

Descendents[modifica]

Adjectiu[modifica]

inviō

  1. datiu masculí singular de invius
  2. datiu neutre singular de invius
  3. ablatiu masculí singular de invius
  4. ablatiu neutre singular de invius

Vegeu també[modifica]

  • Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press, 1879, invio
  • Félix Gaffiot, Dictionnaire Illustré Latin-Français, ed.Hachette, 1934, p.853