invio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.wɪ.oː/
• Etimologia: Del prefix in- i viō, amb el sentit original de «posar en ruta», però que en llatí medieval va incorporar l'accepció de invehō ‎(«enviar»), per semblança fonètica.

Verb

inviō ‎(1a present^?), inviās ‎(2a present), inviāre ‎(infinitiu), inviāvī ‎(perfet), inviātum ‎(supí)

1. posar-se en marxa, iniciar camí
2. enviar

Sinònims

• ineo

Descendents

• Anglès: envoy
• Català: enviar
• Castellà: enviar
• Francès: envoyer
• Italià: inviare

Adjectiu

inviō

1. datiu masculí singular de invius
2. datiu neutre singular de invius
3. ablatiu masculí singular de invius
4. ablatiu neutre singular de invius

Vegeu també

• Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press, 1879, invio
• Félix Gaffiot, Dictionnaire Illustré Latin-Français, ed.Hachette, 1934, p.853