invius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.wɪ.ʊs/
• Etimologia: De in-, via, literalment «sense camí».

Adjectiu

invius m., invia f., invium n.

1. inviable
2. impassable
3. impenetrable

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	invius	invia	invium		inviī	inviae	invia
Vocatiu	invie	invia	invium		inviī	inviae	invia
Acusatiu	invium	inviam	invium		inviōs	inviās	invia
Genitiu	inviī	inviae	inviī		inviōrum	inviārum	inviōrum
Datiu	inviō	inviae	inviō		inviīs
Ablatiu	inviō	inviā	inviō		inviīs

Sinònims

• inaccessus, devius

Vegeu també

• Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press, 1879, invius