inquieto

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

in·qui·e·to

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb inquietar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inquietar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inquietar


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

in·quie·to m. ‎(femení inquieta, plural masculí inquietos, plural femení inquietas)

  1. inquiet

Verb[modifica]

in·quie·to

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb inquietar