inquietar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /iŋ.ki.əˈta/
Occidental: nord-occidental /iŋ.ki.eˈta/, valencià /iŋ.ki.eˈtaɾ/

Verb[modifica]

in·qui·e·tar trans., pron. ‎(pronominal inquietar-se)

  1. Pertorbar la quietud.
  2. Commoure, alterar, no deixar tranquil.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: inquieto, inquieta, inquietem
Vocal rizotònica: /e/

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

in·quie·tar trans. ‎(present inquieto, passat inquieté, futur inquietaré)

  1. inquietar