inquiete

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: inquieté


Català
[modifica]

Verb[modifica]

inquiete

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inquietar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inquietar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inquietar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb inquietar