Vés al contingut

innovo

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

innovo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de innovar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb innovar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb innovar.

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional \inˈno.βo\, meridional \iŋˈno.βo\
Americà: alt /inˈno.bo/, baix \iŋˈno.βo\, austral \inˈno.βo\

Verb

[modifica]

innovo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb innovar