innovo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

innovo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de innovar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb innovar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb innovar


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \inˈno.βo\, meridional \iŋˈno.βo\
Americà: alt /inˈno.bo/, baix \iŋˈno.βo\, austral \inˈno.βo\

Verb[modifica]

innovo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb innovar