ingero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɪŋ.ɡɛ.roː/
  • Etimologia: Del prefix in- i gerō.

Verb[modifica]

ingerō ‎(1a present?), ingeris ‎(2a present), ingerere ‎(infinitiu), ingessī ‎(perfet), ingestum ‎(supí)

  1. ficar
    «manus capiti ingerere» (Sèneca, Epistula 99)
    ficar-se les mans al cap.
  2. introduir, ingerir
    «ingerere cibum aegroto» (Herodià, Hstorianum VI)
    Introduir l'aliment en els malalts
  3. afegir, amuntegar
    «Ingeret ardente grandia ligna foco» (Albi Tibul, Elegies, II.1.22)
    Afegir llenya al foc de la llar
  4. exclamar, repetir
    «ingerebat lentissima voce, Carpe, Carpe» (Petroni, Satiricó, 36)
    Exclamava amb veu molt suau: agafa, agafa...
  5. ficar-se, immiscir-se, implicar-se
    «perfuafumque habemus, si fua velit Maiestas, huic se ingerere negotio, quemadmodum pollicetur...» (Pedro de Quintanilla y Mendoza, Oranum Ximenii virtute Catholicum, seu de Africano bello, in Tremezenii regno sub servi Dei Francisci Ximenii de Cisneros cardinalis protectione per 152 annos continuato: Liber unus ex vetustis, recentioribusque monumentis haustus, 1568, pàgina 12)
    En tenim un de molt bo, si sa majestat vol immiscir-se en aquest assumpte, com promet.