infeude
Potser volíeu: infeudé
Català
[modifica]Verb
[modifica]infeude
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infeudar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infeudar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infeudar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infeudar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: in·feu·de (3)
- Anagrama: fendíeu
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes