infatue
Potser volíeu: infatué
Català[modifica]
Verb[modifica]
infatue
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infatuar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infatuar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infatuar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infatuar
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: enfuita